La qualitat de l’aire durant la pandèmia a València i altres municipis de la Comunitat Valenciana

A principis de març de 2020, l’Organització Mundial de la Salut va declarar com a pandèmia la nova síndrome aguda respiratòria severa coronavirus  (SARS-CoV-2). La necessitat d’establir el confinament i restringir la interacció social es va fer evident en molts països del món per la seua alta taxa de contagi. Durant aquesta crisi global l’Estat espanyol va proclamar l’estat d’alarma des de mitjans de març fins a finals de juny en un procés de desescalada regional.

La contaminació ambiental és un determinant important en la salut pública. Un ampli ventall d’efectes de la contaminació sobre l’estat de salut ha estat documentat per estudis realitzats en diverses parts del món. No obstant això, aquests efectes no són uniformes: hi ha una desigualtat significativa en l’exposició a la contaminació de l’aire i els riscos sanitaris relacionats. D’aquesta manera, la pol·lució es combina amb altres aspectes de l’entorn social i físic per a crear una càrrega de malaltia desproporcionada en les parts menys pròsperes de la societat.

L’estudi busca comparar la qualitat de l’aire en diferents ciutats de la Comunitat Valenciana,  en concret València, Villar del Arzobispo, Castelló, Morella, Onda, L’Alcora, Almassora i Borriana, durant els tres anys anteriors a la pandèmia, 2017-2019, amb la del present any del confinament 2020, amb la finalitat de buscar millores degudes al confinament derivat de l’estat d’alarma provocat per la pandèmia i els seus efectes. També, quantificar la diferència entre les ciutats amb major i menor contaminació pel que fa a l’O3 i el NO2 i els possibles efectes en la salut de les persones.

En la Comunitat Valenciana, es pot distingir un fenomen en el qual ciutats formadores de NO2 com València, a causa del trànsit principalment, i algunes ciutats a la província de Castelló (L’Alcora, Almassora, Borriana, Castelló i Onda), amb una existència important d’empreses dedicades a la fabricació de productes ceràmics, en presència de compostos orgànics volàtils (COVs), humitat i radiació solar, generen O3. Els vents que venen de la costa cap a l’interior, traslladen part d’aquest NO2 i O3 a altres ciutats receptores a l’interior com Villar del Arzobispo i Morella, respectivament. D’aquesta manera es pot veure com el que passa a les ciutats productores de NO2 afecta altres ciutats.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Responsable de los datos: Nuria Portillo Poblador.
Finalidad: Controlar el spam, gestión de comentarios.
Legitimación: Tu consentimiento expreso.
Destinatario: Nuria Portillo Poblador. No se cederán datos a terceros, salvo obligación legal.
Derechos: Acceso, rectificación, supresión, anonimato, portabilidad y olvido de sus datos.